20 de març 2009
04 de febrer 2009
02 d’agost 2008
"Buon Giorno", Sant Andreu!
Aquest és el fragment de l'article del De cap a peus que parla de nosaltres. Que grans!
Aquest mes de juny, mes per excel·lència de presentació d'espectacles després de l'esforçde tot el curs, hem pogut gaudir a Sant Andreu de dos espectacles amb regust de Commedia dell'Arte: un de més evident ha estat La família de l'antiquari o La sogra i la jove de Carlo Goldoni, clar exemple d'aquest estil de teatre italià; l'altre ha estat Treballs d'amor perdut de William Shakespeare, a qui alguns crítics hi troben certes influències de Commedia dell'Arte.
Carlo Goldoni era el treball de final de curs del Grup 13 i acció 1, el planter de l'Ateneu de Sant Andreu, on cal destacar-ne algunes estrelles com Laura Riera o Marina Matamoros. L'argument pot recordar al de La comèdia de l'olla de Plaute o al de l'Avar de Molière: el Comte Anselmo Terrazzani (Laura Riera) és aficionat a les antiguitats, o el que ell pensa que són relíquies, i s'hi gasta tots els diners, però la seva dona Isabella (Mar Rosell) i la seva jove Doralice (Alba Millaruelo) volen els diners per comprar-se roba. Encara, a més, hi ha més gent que vol posar les mans al cofre dels tresors: les Colombines (Judit Rodríguez i Judith Chamorro), l'Arlequí (Patricia Navarro), Brighella (Mireia Subirats) o el doctor Anselmi (Neus Muñoz). Tot barrejat amb un toc d'amors i desamors entre el comte Giacinto (Francesc Brugués), Doralice i el Cavaller del Bosco (Maria Garcia). En resum, una història fresca i carregada d'anècdotes dirigida per Núria Olivé que ha volgut donar un clar toc de Commedia dell'Arte gràcies al vestuari, al maquillatge i a la mímica.
Aquest mes de juny, mes per excel·lència de presentació d'espectacles després de l'esforçde tot el curs, hem pogut gaudir a Sant Andreu de dos espectacles amb regust de Commedia dell'Arte: un de més evident ha estat La família de l'antiquari o La sogra i la jove de Carlo Goldoni, clar exemple d'aquest estil de teatre italià; l'altre ha estat Treballs d'amor perdut de William Shakespeare, a qui alguns crítics hi troben certes influències de Commedia dell'Arte.
Carlo Goldoni era el treball de final de curs del Grup 13 i acció 1, el planter de l'Ateneu de Sant Andreu, on cal destacar-ne algunes estrelles com Laura Riera o Marina Matamoros. L'argument pot recordar al de La comèdia de l'olla de Plaute o al de l'Avar de Molière: el Comte Anselmo Terrazzani (Laura Riera) és aficionat a les antiguitats, o el que ell pensa que són relíquies, i s'hi gasta tots els diners, però la seva dona Isabella (Mar Rosell) i la seva jove Doralice (Alba Millaruelo) volen els diners per comprar-se roba. Encara, a més, hi ha més gent que vol posar les mans al cofre dels tresors: les Colombines (Judit Rodríguez i Judith Chamorro), l'Arlequí (Patricia Navarro), Brighella (Mireia Subirats) o el doctor Anselmi (Neus Muñoz). Tot barrejat amb un toc d'amors i desamors entre el comte Giacinto (Francesc Brugués), Doralice i el Cavaller del Bosco (Maria Garcia). En resum, una història fresca i carregada d'anècdotes dirigida per Núria Olivé que ha volgut donar un clar toc de Commedia dell'Arte gràcies al vestuari, al maquillatge i a la mímica.
21 de maig 2008
Cançó
Ei antiquaris! La Núria m'ha passat la lletra i la música de la cançó del principi. No sé si hi ha alguna manera de penjar un arxiu de so aquí, perquè he provat de fer-ho com si fos un vídeo però no cola. Així que de moment deixo la lletra:
Com xana! Apa a assajar el ball!
Marina.
Comença l’espectacle i us veiem molt preparats
Atents, contents, ben asseguts i amb ganes d’escoltar
Ens presentem, els comediants, que veureu actuar
Potser riureu, o plorareu, deixeu-vos cautivar
I també hi podreu veure algun criat que hi fica el nas
Històries de comtesses i nobles molt refinats
I també hi podreu veure algun criat que hi fica el nas
Una de jove, una de vella
I un antiquari que no els hi fa cas
Una de jove, una de vella
I un antiquari que no els hi fa cas
Una de jove, una de vella
I un antiquari que no els hi fa cas
Una de jove, una de vella
I un antiquari que no els hi fa cas
Potser us sembla exagerat el que us venim a explicar
Però sabem de més d’un cas en que això va ser veritat
Si us fixeu i obriu els ulls us hi veureu retratats
Pot ser ella, pots ser tu, o potser que no és ningú
Divertim-nos i riem, que demà ja plorarem
Divertim-nos i mengem, que demà ja pararem
Divertim-nos i follem, que demà ja morirem
Divertim-nos i ballem, que demà ja no hi serem
Una de jove, una de vella
I un antiquari que no els hi fa cas
Una de jove, una de vella
I un antiquari que no els hi fa cas
Una de jove, una de vella
I un antiquari que no els hi fa cas
Una de jove, una de vella
I un antiquari que no els hi fa cas
Potser us sembla exagerat el que us venim a explicar
Però sabem de més d’un cas en que això va ser veritat
Si us fixeu i obriu els ulls us hi veureu retratats
Pot ser ella, pots ser tu, o potser que no és ningú
( i ara atents, ben asseguts, comencem, amb molt de gust)
Com xana! Apa a assajar el ball!
Marina.
24 de desembre 2007
I aquest curs, més!
Dissabte passat es van repartir els guions de les representacions previstes per finals de maig o començaments de juny. Aquest any, aprofitant que som molts, 13 i acció fem dues obres diferents que prometen molt i molt.
Per començar, Desdoblaments de Juli-Manuel Pou i Vilabella, on un "petit" problema i unes quantes paranoies faran sorgir una comèdia d'allò més divertida, en un context prou actual.
I la segona, La família de l'antiquari o la sogra i la jove de Carlo Goldoni, una obra protagonitzada pels personatges de la Comedia dell'Arte que ens farà viure de ben a prop les discòrdies entre els membres d'una família noble.
Totes dues s'hauran de treballar a fons perquè surtin com han de sortir. Així que vinga, ara toca el que més pal fa - estudiar paper - i tot seguit a modelar els personatges individualment i l'obra de manera conjunta.
Després de El somni d'una nit d'estiu del curs passat, el llistó està prou alt, així que hi ha feina.
.
.
Atentament i per servir-vos,
El comerciant Pantalone :)
Per començar, Desdoblaments de Juli-Manuel Pou i Vilabella, on un "petit" problema i unes quantes paranoies faran sorgir una comèdia d'allò més divertida, en un context prou actual.
I la segona, La família de l'antiquari o la sogra i la jove de Carlo Goldoni, una obra protagonitzada pels personatges de la Comedia dell'Arte que ens farà viure de ben a prop les discòrdies entre els membres d'una família noble.
Totes dues s'hauran de treballar a fons perquè surtin com han de sortir. Així que vinga, ara toca el que més pal fa - estudiar paper - i tot seguit a modelar els personatges individualment i l'obra de manera conjunta.
Després de El somni d'una nit d'estiu del curs passat, el llistó està prou alt, així que hi ha feina.
.
.
Atentament i per servir-vos,
El comerciant Pantalone :)
20 de novembre 2007
Jo, la dire, us recordo coses
Hola a Tots!
Ja veig que teniu el blog una mica descuidadet, eh? Bé, bàsicament escric per recordar a les noies que vulguin participar a la Bernarda que han de venir dimecres a les 21h, i parlaran amb el director i ell ja decidirà a qui necessita i quins dies. Tema a part, lo de Girona: dissabte assaig general, porteu-ho tot: guants, ulleres i vestuari( texans blaus i samarreta blanca). Diumenge anirem cap alla amb tren: n'hi ha un que surt del clot a les 9:35. Doncs ja està. I a tots els altres a estudiar els contes! un petó
Ja veig que teniu el blog una mica descuidadet, eh? Bé, bàsicament escric per recordar a les noies que vulguin participar a la Bernarda que han de venir dimecres a les 21h, i parlaran amb el director i ell ja decidirà a qui necessita i quins dies. Tema a part, lo de Girona: dissabte assaig general, porteu-ho tot: guants, ulleres i vestuari( texans blaus i samarreta blanca). Diumenge anirem cap alla amb tren: n'hi ha un que surt del clot a les 9:35. Doncs ja està. I a tots els altres a estudiar els contes! un petó
22 d’octubre 2007
Un assaig per recordar
Amb el vostre permís, penjo aquí quatre ratlles del meu bloc que potser us interessen. Evidentment, ja veureu que moltes coses no van dirigides a vosaltres directament, sinó a qui sigui aliè al grup i al teatre en general. Apa, ens veiem!
L’assaig d’avui ha estat llarg, intens i sobretot xocant ; prou xocant perquè jo n’arribi a parlar aquí.
Finalment, hem començat a preparar el petit espectacle que presentarem a Girona a l’acte del SEPC del Gironès contra la violència de gènere (aprofito per dir que serà el 25 de novembre). Una hora i mitja de conversa, de lectura d’articles de diari, d’explicacions i d’opinions que ens han fet posar en ambient per fer de la següent hora i mitja, la qual havia d’estar dedicada a les improvitzacions i al començar a donar forma a la nostra representació.
En una paraula: ha estat increïble. Veure com en un tancar i obrir d’ulls dos companys teus han passat a ser maltractador i dona maltractada, amb un efecte sonor excel·lentment triat, i tenir la sensació que allò està passant de veritat perquè, de fet, podria estar passant, deixa un buit a l’estómac ple de sensació de no poder-lo omplir mai.
I, per si fos poc, ara toca sortir. No sé si els que llegiu això us heu enfrontat mai a l’art de la interpretació. Jo, des de la meva experiència de principant, el primer que intento fer, que trobo que és bàsic, és conèixer el meu personatge per poder entrar-hi més a fons. Doncs bé, el d’avui era dins d’una simple improvització però, tot i així, veure que la persona que tens davant et mira amb cara de fúria i descontrol i simular que et pega una vegada i una altra i que et tira a terra i que t’apallissa fins a matar-te ha estat... com ho diria... d’impacte. D’un impacte brutal.
Que contradictori que sona que una simple improvització comporti una experiència tan complexa. Però a la vegada, quina necessitat tan gran de fer un bon espectacle per tal de fer arribar aquestes sensacions al públic gironí. Caldrà feina i dedicació així que hem de treballar molt, encara, i tampoc ens queda gaire temps. Espavilem Grup, serà difícil però la tasca s’ho val.
Last posts
Archives
Google Talk
Buscaminas
Search
